lorquiana

Notes a l’escenografia

L’escenografia de Lorquiana, com tota creació escenogràfica, no pot abstreure’s d’uns principis generals sobre els quals concebre-la, projectar-la i realitzar-la. Aquest principis generals, han d’establir en primera instància la disposició espacial i la relació espectador-espectacle. Per altra part han de reforçar la concepció dramatúrgica sobre la què la poposta escènica es sustenta. Finalment, la proposta escenogràfica ha de ser fidel a la concepció dramàtica que l’autor proposa.

Sobre aquest tres pilars: concepció espacial, reforçament de la idea dramatúrgica i fidelitat a l’esperit del text, l’escenografia elabora la seua proposta visual. Una proposta que ha de ser entesa “com l’elecció d’un tipus de món” en paraules de Gastón Breyer. (Breyer 2008:126). El “món” de Lorquiana, per tant, pot considerar-se com el lloc possible al qual espectadors i actors es reuneixen per trobar-se amb la paraula del poeta feta acció.

Breyer, Gastón (2008). La escena presente.Teoría y metodología del diseño escenográfico. Buenos Aires. Ediciones Infinito

Lorquiana va ser el segon projecte d’escena en acción i es va estrenar a Palau Altea al juny de 2012