esperant godot

Un espai circular, recobert d’escòria és un lloc d’espera. El temps, també circular, ens torna al mateix lloc. Godot no arriba, els que esperen inútilment tornen al mateix espai.

Un arbre, un gronxador. La vida i el joc. Però també un rudimentari Deus ex Machina, el qual al final es trenca, mentre a l’arbre el creix una fulla. No podem esperar salvacions divines, però el temps no es detura.

Més….

Una cadira, els barrets, els abrics, les botes. Signes, també de l’espera. El públic els toca, se’ls prova, juga amb ells i no marxa.

Un altre espai amb ressonàncies, projeccions físiques i mentals  de l’espai original. Un temps nou.