les saurines

Un paisatge, més que no un espai

La primera idea que em va vindre al cap després la primera lectura de Les Saurines va ser que calia construir un paisatge, més que no un espai. Un paisatge, una terra a on el temps poguera transitar. Tot i que se’ns diu que el temps és circular, el temps de Les Saurines es mostra mitjançant un pla inclinat. Un espai lineal de pujada i baixada que refelectix el present de l’escena i el passat de la peripècia familiar de Les Saurines. Aquest trànsit es trenca abruptament per una fossa d’on neix un abre -un ametler, ara ja mort-el qual, als temps d’esplendor de La Llagostera va esdevenir l’estandart d’una terra fèrtil. El pas del temps i una persistent sequera van modificar el paisatge i també els comportaments i així com el tèrra es clivella, les relacions es deterioren. Aquest món, passat i present alhora, és a on ¨la comedia circular de rapidesa variable¨ esdevé real.